MATÍAS
URIBE

Matías Uribe Ramírez va començar el seu camí en el ioga fa gairebé vint anys, un recorregut que va transformar la seva relació amb el cos, l’existència, el poder i la comunitat.

Amb la intenció de teixir força col·lectiva al voltant d’un ioga anticolonial i inclusiu, va escriure El Rizoma del Yoga i va fundar Redoma Yoga, un projecte de recerca, pedagogia i pràctica que proposa una mirada crítica i profundament humana, allunyada tant de la mercantilització del benestar com de l’autoritarisme espiritual.

El ioga li va ensenyar a desconfiar d’aquelles versions que obliden les persones reals. La indústria global ha promogut cossos normatius, espiritualitats despolititzades i pràctiques convertides en mercaderia. Però també existeixen organitzacions coercitives disfressades d’escoles espirituals, on la manipulació psicològica, el culte a la personalitat i les dinàmiques sectàries substitueixen qualsevol recerca genuïna de llibertat.

La seva experiència dins de DeROSE, una organització internacional coercitiva que es presenta com «l’entrenament més ancestral del món», li va permetre comprendre com els discursos espirituals poden utilitzar-se per controlar, aïllar i sotmetre emocionalment les persones. Sortir-ne va implicar qüestionar idees profundament naturalitzades i reafirmar la importància del pensament crític, l’autonomia i la cura col·lectiva.

Per això, per a Matías, parlar de ioga inclusiu no es pot limitar a l’accessibilitat física: exigeix construir espais emocionalment segurs, lliures d’abús, elitisme i manipulació, on ningú no s’hagi de sentir insuficient ni sotmetre’s a una autoritat per poder-hi pertànyer.
Ha trobat les experiències més profundes del ioga en espais travessats per la vulnerabilitat, la diversitat i la resistència humana.
En temps de solitud, esgotament i exclusió, considera que construir comunitats més humanes, crítiques i inclusives és una de les tasques més urgents del ioga contemporani.

RODRIGO
SOUZA

Rodrigo Souza (ell) és professor de ioga accessible i adaptat, educador i activista pels drets de les persones amb discapacitat, reconegut internacionalment pel seu compromís amb una visió del ioga més inclusiva i humana.

El 2026, Yoga Journal USA el reconeix com un dels vuit professors que estan donant forma al futur del ioga.
Usuari de cadira de rodes després d’una lesió medul·lar, la seva relació amb el ioga es va convertir en un camí de retorn al seu propi cos, una experiència que continua donant forma a la seva manera d’ensenyar, acompanyar i defensar una major accessibilitat als espais de ioga.

A través d’Allihopa Yoga i de la seva iniciativa brasilera Lhe Tenho Amor, Rodrigo ensenya a persones amb cossos i experiències vitals diverses, i forma professors de ioga i professionals de la salut perquè puguin facilitar pràctiques basades en la dignitat, l’autonomia, el sentiment de pertinença i la cura. També treballa com a mentor i facilitador de formacions a Accessible Yoga School.

Al cor de la seva feina hi ha una convicció senzilla: el ioga no pertany a un únic tipus de cos. És una pràctica de pertinença, i tots els cossos mereixen sentir-se benvinguts.

Més enllà de l’ensenyament de postures, Rodrigo dedica la seva vida a transformar la nostra manera d’entendre el ioga: no com una pràctica reservada a uns quants, sinó com un camí de cura, pertinença i llibertat per a tots els cossos.

CANDIDA
VIVALDA

Originària de Roma, Candida fa més de vint anys que estudia i practica ioga i meditació amb mestres reconeguts de diverses tradicions. Ha passat llargues temporades en retir i en servei en ashrams de l’Índia, monestirs budistes i comunitats cristianes, tot cultivant una visió àmplia del camí espiritual —contemplatiu i actiu alhora.

És professora avançada certificada de Jivamukti Yoga, facilitadora sènior de Ioga Sensible al Trauma a la Fundació Rādika i instructora del programa MBSR (Mindfulness-Based Stress Reduction) de la Universitat de Brown. A més, ha completat la formació avançada en Mindfulness Sensible al Trauma amb David Treleaven i en Ioga Adaptat i Accessible amb Jivana Heyman i Rodrigo Souza.

Candida ha explorat la compassió des d’una perspectiva budista i ha aprofundit en programes reconeguts internacionalment com Compassion Cultivation Training (CCT) de la Universitat de Stanford, Compassionate Mind Training (CMT) i Mindful Self-Compassion (MSC). També ha finalitzat el programa Embodied Social Justice a The Embody Lab, on ha investigat les interseccions entre cos, equitat i transformació social.

Forma professors en Jivamukti Yoga, Ioga Sensible al Trauma i Meditació, transmetent una manera d’ensenyar i practicar que uneix profunditat i propòsit, silenci interior i acció compromesa. Així mateix, facilita programes de mindfulness i compassió que integren espiritualitat, psicologia, ciència i activisme.

En els darrers anys, ha ofert formació en Ioga Sensible al Trauma a més de 60 professors i professores ucraïnesos dins del programa «Sanant les ferides de la guerra».

Recentment, Candida ha redescobert el cristianisme amb una mirada renovada, atreta pel missatge autèntic, radical i transformador de Jesús com a camí de coratge i amor en acció. La seva missió és difondre el missatge universal de la compassió —la força vital que el nostre món necessita urgentment— de la manera més profunda i extensa possible.

JOSE
CARBALLAL

José va començar a practicar ioga l’any 2000, buscant eines per treballar l’ansietat i millorar la seva postura corporal. Després d’explorar diferents estils, va trobar l’Ashtanga Yoga i, el 2002, va viatjar per primera vegada a Mysore, on va conèixer el seu mestre, Sharath Jois, amb qui va estudiar regularment fins a la seva mort.

Juntament amb el seu company de pràctica, Rafa Martínez, ensenya aquest mètode i acompanya els seus alumnes i les seves alumnes en els processos de pràctica i transformació a Mysore House Madrid, al costat d’un equip de professors i professores formats per ells.

El seu profund interès i compromís amb els processos de transformació mental i el camí espiritual l’han portat a mantenir durant molts anys un procés terapèutic que li ha permès aprofundir en l’autoconeixement, una cosa que considera fonamental en aquest camí. S’ha format en Teràpia Gestalt i Trauma, incorporant a la seva manera d’ensenyar una mirada més profunda sobre els processos mentals i emocionals.

La seva ensenyança se centra en la transformació profunda, acompanyant les persones que practiquen en el desenvolupament d’una consciència més gran i en el cultiu d’una felicitat menys literal, però més sòlida i duradora.

José és un activista compromès, especialment en els àmbits de la salut mental, la lluita contra l’opressió i els drets del poble palestí. Utilitza habitualment les seves plataformes per alçar la veu contra els privilegis, l’opressió, la guerra i el genocidi. Per a ell, no hi ha ioga sense salut mental ni justícia.

GONZALO
BRITO

Gonzalo Brito Pons és psicòleg clínic per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i doctor en Psicologia per l’Institute of Transpersonal Psychology (Estats Units). Fa més de vint anys que integra la psicologia occidental i la budista.

La seva feina vincula l’atenció plena, la compassió i la regulació emocional en contextos clínics, educatius i comunitaris, incloent-hi projectes de resiliència i cura col·lectiva en l’activisme.

És instructor certificat i formador internacional en Compassion Cultivation Training (CCT) de la Universitat de Stanford, i ofereix formacions en castellà a professionals de la salut mental i l’educació. Gonzalo està especialitzat en Teràpia Centrada en la Compassió, aplicacions de mindfulness i prevenció del trauma, i ofereix eines pràctiques per a la prevenció del burnout, l’equilibri emocional i el lideratge compassiu en entorns exigents.

Imparteix formacions internacionals sobre psicologia occidental i budista, mindfulness, compassió i regulació emocional, adreçades tant a professionals com al públic general. És autor de diverses publicacions acadèmiques i divulgatives.
La seva ensenyança combina l’evidència científica amb la pràctica experiencial, posant l’accent en enfocaments ètics, inclusius i culturalment sensibles. La seva feina inspira una transformació personal i col·lectiva sostenible, orientada al benestar de les persones i de les comunitats compromeses amb el canvi social.

YOGESWARI

Yogeswari és una professora internacional de ioga i antiga ballarina i coreògrafa suïssa. Va descobrir el ioga als setze anys, en un període de profundes transformacions culturals i socials —la Guerra del Vietnam, els moviments pels Drets Civils i el Feminisme, i la fi de la segregació escolar als Estats Units—. Aquests esdeveniments, juntament amb les seves primeres lectures sobre filosofia hindú i budista, van modelar profundament la seva visió del món. El principi d’Ahimsa (no-violència) es va convertir en la pedra angular de la seva vida, inspirant el seu compromís contra qualsevol forma de discriminació i injustícia.

Va estudiar etnologia, teatre i dansa a Madrid, Berlín i als Estats Units, i va desenvolupar una carrera vibrant en l’escena de dansa d’avantguarda de Nova York. Les seves col·laboracions i la seva immersió en tradicions africanes i afrocaribenyes van enriquir la seva comprensió del ritme, la comunitat i la saviesa ancestral, elements que continuen impregnant la seva ensenyança avui dia.

El 1994 va descobrir el Centre de Jivamukti Yoga a l’East Village de Nova York. La integració de l’art, l’espiritualitat i l’activisme del mètode va connectar profundament amb la seva trajectòria vital. Després de completar la formació de professors el 1999, es va convertir en una de les principals professores sènior de Jivamukti Yoga. Durant més de dues dècades ha ensenyat i format docents arreu del món, facilitant formacions, tallers i immersions.

Els seus ensenyaments presenten el ioga com un camí cap a la llibertat interior i el despertar col·lectiu, arrelat en la compassió, la justícia i la consciència cultural.

El 2007 va fundar la Fundació AZAHAR, una organització sense ànim de lucre dedicada a promoure una cultura de pau en regions postconflicte mitjançant el ioga, la meditació i les arts. Amb projectes a Cambodja, Ruanda, Ucraïna i altres indrets, AZAHAR ofereix educació, beques i intercanvi cultural. A través d’aquesta tasca, Yogeswari continua construint ponts entre el ioga, els drets humans i la construcció de pau, defensant un món on la transformació interior impulsi el canvi social.

CLEM
GENET

Clem va arribar al ioga fa més de deu anys, des d’una relació malmesa amb el seu cos i convençuda que havia de canviar per encaixar. Durant molt de temps va viure la pràctica des de l’exigència, la comparació i la necessitat de demostrar-se alguna cosa.

Però tant la filosofia del ioga com el feminisme van transformar la seva mirada. El concepte de mokṣa, l’alliberament, la va convidar a qüestionar els aferraments i les idees que condicionen la nostra manera de viure. El feminisme i el pensament queer li van permetre comprendre com les normes de gènere, els ideals corporals i les estructures de poder capitalistes travessen les nostres identitats i experiències a través d’una opressió sistèmica.

La seva missió és fer dialogar el ioga i el feminisme des d’una mirada crítica, identificant què es poden aportar mútuament. Entén l’alliberament no només com una recerca individual, sinó també com un projecte col·lectiu, inseparable de les condicions socials i polítiques que habitem.

Formada en Hatha Yoga, Yin Yoga i Ioga Inclusiu, la seva ensenyança combina tradició i pensament crític. La música, que ha acompanyat cada pas del seu camí, ocupa també un lloc essencial en la seva manera de practicar i compartir el ioga.

Actualment dirigeix Morada, un estudi de ioga feminista, queer i inclusiu al barri de Puerta del Ángel, Madrid, i impulsa Casa Morada, una plataforma digital per portar aquesta visió feminista, accessible i política del ioga més enllà de les parets del seu estudi. També va cursar la primera edició de la formació «Yoga for Change» de TYG Academy el 2026.

CLAUDIO
ARAYA

Claudio Araya Véliz és psicòleg clínic, doctor en Recerca en Psicoteràpia per la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, docent i investigador de l’Escola de Psicologia de la Universitat Adolfo Ibáñez i cofundador de la Fundació Humanitat Compartida.

La seva feina se centra a desenvolupar una perspectiva relacional i enactiva del mindfulness i la compassió, explorant com cultivar-los en l’experiència quotidiana i en les nostres relacions. Ha treballat en l’aplicació de pràctiques de mindfulness i autocompassió en diferents contextos, incloent-hi situacions de vulnerabilitat psicosocial, apropant aquestes eines a realitats i col·lectius diversos.

És instructor dels programes de Mindfulness per a la Reducció de l’Estrès (MBSR) i Mindfulness i Autocompassió (MSC), i director del Màster en Mindfulness Relacional i Compassió de la Universitat Adolfo Ibáñez.

És autor de El mayor avance es detenerse. Mindfulness en lo cotidiano i Humanidad Compartida, entre altres llibres, i coautor, juntament amb Gonzalo Brito, de Corazón Cálido, Mente Serena, una exploració dels quatre estats inconmensurables de la ment: amor, compassió, alegria empàtica i equanimitat.

GABRIEL
PENA-BALLESTE

Especialitzat en Gestió Estratègica de Marca i Comunicació i en Negoci Digital (ESADE), va treballar durant anys en comunicació i gestió cultural abans de fer un gir vital i professional. És fundador i director de The Yoga Gallery, un moviment que promou el ioga com a eina de transformació social. Des d’aquesta plataforma lidera festivals internacionals, laboratoris creatius i programes de formació destinats a cultivar agents de canvi a través del ioga, l’art i l’activisme. Professor de ioga format amb el mestre Surinder Singh a Rishikesh, combina la pràctica espiritual amb una visió crítica i contemporània del món.

La seva trajectòria està inspirada pel pensament de Jesús de Natzaret com a figura de rebel·lió espiritual i per veus que han convertit el seu art o la seva vida en actes de consciència: Franco Battiato, Tracy Chapman, Lluís Llach, Silvio Rodríguez, així com Angela Davis i Pepe Mujica.

Poeta i escriptor, amb diverses obres publicades i col·laboracions en mitjans com The New Barcelona Post. En tota la seva obra, Gabriel busca un fil conductor: la recerca d’una veritat viva que uneixi cos, paraula i acció.

ÓSCAR
CAMPS

Óscar Camps és fundador i director de Proactiva Open Arms, socorrista, empresari i activista pels drets humans. Amb més de 25 anys d’experiència en l’àmbit del salvament marítim, el setembre de 2015, després de conèixer la història de les persones refugiades que arriscaven la vida travessant el mar Egeu, va decidir actuar davant la manca d’assistència humanitària. Es va traslladar a l’illa de Lesbos amb un grup de socorristes voluntaris per rescatar les persones que arribaven a les seves costes fugint de guerres, persecució i pobresa.

Des d’aquella iniciativa, Open Arms s’ha convertit en una organització humanitària dedicada a protegir la vida de les persones al mar i a defensar els seus drets. La seva tasca s’ha estès més enllà de la Mediterrània, participant també en missions d’ajuda humanitària, com ara l’enviament d’aliments a Gaza.

A través d’Open Arms, Camps denuncia la inacció dels governs, les polítiques que posen en risc la vida de les persones migrants i la criminalització de les organitzacions de rescat. La seva trajectòria representa una forma d’activisme que transforma la indignació en acció: salvar vides, assenyalar les injustícies i defensar que els drets humans no poden dependre de fronteres ni d’interessos polítics.

OLGA
RODRÍGUEZ FRANCISCO

Olga Rodríguez Francisco és periodista, escriptora i investigadora espanyola especialitzada en informació internacional, Orient Mitjà i drets humans. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i especialista universitària en Contenciosos de l’Orient Pròxim per la UNED.

Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en mitjans com la Cadena SER, Cuatro i CNN+, i és cofundadora d’elDiario.es. Com a corresponsal i enviada especial, ha cobert alguns dels principals conflictes internacionals de les darreres dècades, entre els quals la invasió i l’ocupació de l’Iraq, els conflictes a l’Afganistan i Síria, les revoltes àrabs del 2011 i la situació dels territoris palestins ocupats. També ha investigat les vulneracions dels drets humans, les migracions i la crisi de les persones refugiades.

És autora de llibres com “El hombre mojado no teme la lluvia. Voces de Oriente Medio” (2009) i “Yo muero hoy. Las revueltas árabes” (2012). La seva feina periodística ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals el Premi Ortega y Gasset col·lectiu per la cobertura de la invasió de l’Iraq i el Premi Periodisme i Drets Humans de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya. També és membre de la junta directiva d’UNRWA Espanya, l’Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina.